Aquest article ha estat publicat per primer cop al número #20 de la Revista Utopia
Amb la Covid-19, per precaució, no abracem ni besem als familiars que no viuen amb nosaltres, sobretot si són d’edat avançada, i això té conseqüències en el benestar psicològic de tots nosaltres.
El tacte és el primer sentit que es desenvolupa a l’úter matern i sol ser el darrer en desaparèixer. En edats molt avançades poder perdre la vista, l’oïda, l’olfacte i inclús el gust, però el sentit del tacte es manté. També és el primer sentit que va aparèixer a l’evolució de la vida a la terra.
Estudiant psicologia, l’experiment que més em va impactar va ser el de Harry Harlow amb monos que separava de les seves mares just acabats de néixer i els posava en unes gàbies en les quals hi havien dos cilindres de filferro, un tenia una tetina amb la que el mico podia beure llet i l’altre no tenia tetina però estava recobert de peluix. S’observà que els micos només s’estaven amb la “mare” nodridora el temps just per menjar i passaven la resta del temps amb l’altra. A més, quan els posaven en un espai nou ple d’objectes que els espantaven, si no hi era aquesta mare de peluix es quedaven en un racó sense atrevir-se a explorar. Ara bé, si hi era, s’abraçaven a ella i, al cap de poc, més tranquils, s’aventuraven a examinar l’entorn. És a dir, el tacte els confortava de les seves pors, els feia sentir més confiats.
Després, Harlow va fer experiments molt cruels, que avui dia sortosament no estarien permesos, on estudiava els efecte de la privació del tacte en micos acabats de néixer. Aïllava en gàbies individuals als micos sense mare de peluix i constatava que alguns deixaven d’alimentar-se i morien en poc temps o es tornaven apàtics o violents.
Per cert, a partir dels anys 60 i 70 del segle passat es va començar a instaurar el costum de no agafar el nens quan ploraven per no “malcriar-los”. Sortosament aquest creença ja està superada tant pels professionals de la sanitat com per les famílies.
Per tot plegat, només em resta desitjar que ben aviat superem aquesta pandèmia i ens puguem tornar a abraçar i regalar-nos el benestar que proporciona el sentit del tacte.
Enric Font Planells 