Ves a ArtTeràpia!

Posted: 06/08/2019 in Psicologia, Salut

Aquest article ha estat publicat per primer cop al número #13 de la Revista Utopia

anise aroma art bazaar

Photo by Pixabay on Pexels.com

Aviat farà un any que participo com a client/pacient en sessions grupals d’artteràpia. Què m’estan aportant aquestes sessions quinzenals? Aquí teniu alguns aprenentatges que ja estan deixant empremta en el meu dia a dia:

  • He recuperat l’experiència del joc. He jugat amb materials diversos només pel plaer de veure què anava sorgint. Ha estat molt alliberador crear i actuar sense preocupar-me de fer-ho bé o que resultés útil d’alguna manera. Ara vaig assumint que qualsevol resultat és perfecte en sí mateix i, al mateix temps, forma part d’un procés d’aprenentatge, d’evolució.
  • He après que no em cal esperar totes les respostes als tots els dubtes abans d’actuar. Creant, experimentant, van apareixent les veritables preguntes i les possibles respostes.
  • He entès que buscar un resultat concret, sobretot al començament d’un procés, pot arribar a ser molt limitant, un llastre que dificulta explorar nous camins, trobar millors solucions. També he experimentat moltes vegades com en els darrers minuts d’un projecte encara es poden fer canvis que produeixen resultats extraordinaris que sumen nous significats.
  • També he pogut percebre l’abundància que hi ha al nostre voltant. Usant materials, eines i mitjans molt senzills i amb poc glamur (de fet els solem tenim tots a casa i sovint els llencem) he anat interioritzant una evidència molt clara: si em dono l’oportunitat de treballar amb una actitud oberta amb el que hi ha, amb allò real que tinc a l’abast, es desplega davant meu un món exuberant de possibilitats que, sorprenentment, lluny d’atabalar-me, visc amb molta pau.
  • Així he pogut copsar un nou vivència de riquesa que sorgeix de valorar qualsevol situació, d’intuir que podrà ser transformada en una cosa nova tant o més valuosa. També que les creacions dels altres les puc fruir com si fossin meves i, per tant, la sensació de riquesa es multiplica sense límit.

Aquests i altres aprenentatges, molt pràctics, els vaig incorporant a la vida quotidiana, mirant d’actuar de manera més creativa davant de qualsevol situació, incrementant el meu benestar emocional.

I tu, amic lector, li donaràs una oportunitat a aquesta magnifica eina de creixement personal?

Anuncis

Aquest article ha estat publicat per primer cop al número #12 de la Revista Utopia

photo of person walking on deserted island

Photo by Tom Swinnen on Pexels.com

Et sols proposar algun objectiu per Cap d’Any, o pel teu aniversari, o per vacances? Perdre pes, anar al gimnàs, fer un viatge, aconseguir feina, parella, més clients, diners…

Certament, està molt bé tenir somnis i establir objectius, sempre que la teva felicitat no depengui de si els assoleixes o no. Tenir metes pot fer la vida més interessant i divertida, però és convenient que quan te les plantegis ho facis incorporant la convicció que, en cas que no les aconsegueixis assolir, ho acceptaràs.

És més, crec que quan ens decidim a programar objectius, el primer pas abans de començar a invertir-hi el nostre temps i energies, seria tenir el convenciment que podrem ser feliços encara que no obtinguem el resultat esperat. Que fins i tot podríem renunciar al nostre projecte abans de començar-lo i sentir-nos bé igualment!

Ara bé, si per contra, resulta que t’has plantejat una aspiració a la qual et sembla que no hi pots renunciar, perquè penses que series molt desgraciat en cas de no assolir-la, segurament és el senyal que es tracta de quelcom que cal treballar. Comprendre que pots ser feliç igualment sense aquest objecte o habilitat. Donar valor a les coses tal i com són ara mateix. I, a partir d’aquí, ja et pots posar en marxa i a gaudir del procés d’aconseguir fites!

Finalment, algunes reflexions sobre els somnis. Si fantasieges per exemple amb lo bonic que serà el dia que tinguis néts, tingues present que tu no en pots fer de néts! Millor que tinguis un pla B mentrestant per si de cas! Això també passa amb els objectius que es basen en resultats, aconseguir els quals no sempre dependrà completament de tu i et poden generar molta frustració. Perdre 10 quilos, aconseguir nous clients, aprovar les oposicions o obtenir una feina són exemples de resultats en els hi intervindran moltes variables que no podràs controlar: genètica, malalties, competidors, crisis econòmiques, canvis en el consum, etc. Seria més lògic que, enlloc d’establir objectius, fessis propòsits: menjar verdura, sortir a visitar clients, estudiar amb algú, formar-te… És a dir, proposar-te accions que sí depenen de tu. Què et sembla?

I recorda, si les coses no surten com has planejat, valora totes les experiències valuoses que has viscut durant el procés!


Aquest article ha estat publicat per primer cop al número #11 de la Revista Utopia

men s black and white long sleeve shirt

Photo by rawpixel.com on Pexels.com

El 2005, Danny Wallace, escriptor, cineasta i presentador de ràdio i televisió, va escriure el llibre “Yes Man” on explicava, en clau de comèdia, la seva experiència de sis mesos dient sí a tot allò que normalment hauria dit que no. Wallace afirmava que, gràcies a l’experiment, la seva vida va millorar.

Perquè és tant positiu dir que sí a aquelles coses que solem dir que no, ja sigui per mandra, perquè no fan per nosaltres o, simplement, perquè ens fan sortir de la nostra zona de confort? Doncs ,segons diversos estudis, això és el que pot passar:

  • Dient més sí fem més coses i vivim més intensament.
  • Frenarem el procés d’envelliment. A mesura que ens fem grans la vida pot tornar-se més rutinària, més còmoda, i això sol conduir a evitar els canvis. Com a conseqüència, deixem d’establir noves connexions neuronals. Dir que sí a noves activitats ens posarà davant de situacions diferents que ens faran actuar i pensar de manera diferent, creant-se noves connexions.
  • Dir que sí més sovint ens facilitarà viure noves experiències que canviaran el nostre cervell i, per tant, les nostres actituds, hàbits i personalitat.
  • Millorarà la nostra situació laboral ja que les persones que s’adapten al canvis i accepten les novetats són molt més valorades. A més, si ens proposen reptes, voldrà dir que confien que serem capaços de superar-los.
  • Dir sí a noves experiències sol significar conèixer gent nova i obrir-nos a noves possibilitats, tant personals com professionals.
  • Dient sí a allò que ens posa a prova, servim d’exemple a d’altres persones a atrevir-se a fer un pas endavant
  • Quan fem coses noves, el nostre cervell allibera grans quantitats de dopamina, un neurotransmissor que ajuda a les neurones a crear noves sinapsis. I resulta que la dopamina fa que ens sentim més feliços!

Què us sembla? Començareu avui mateix, oi que sí?


Aquest article ha estat publicat per primer cop al número #10 de la Revista Utopia

active activity adventure backpack

Photo by rawpixel.com on Pexels.com

La majoria de nosaltres hem estat educats per a ser cortesos i amables en les nostres relacions socials. Hem après que la compassió i la solidaritat són valors imprescindibles per viure en un món millor. Si hem estat afortunats, algú (o potser la literatura, el cinema, la televisió…) ens ha fet prendre consciència de l’impacte positiu que els nostres actes d’amabilitat poden tenir en l’altra persona. Ara bé, i si resultés que el principal beneficiat d’un acte d’amabilitat no fos qui el rep sinó qui el fa?

Això és exactament el que diu la ciència actual! En el moment d’escriure aquest article, vaig buscar a internet “kindness research” (investigacions sobre l’amabilitat) obtenint com a resultat més de 60 milions de pàgines web només en llengua anglesa! Els estudis científics sobre realitzar actes amables evidencien un munt d’efectes positius per la salut física i mental de qui els fa:

  • Millora del Sistema immunològic
  • Augment dels nivells d’energia
  • Reducció del ritme cardíac
  • Millora de l’activitat cognitiva
  • Equilibri dels nivells de cortisol i disminució de l’estrès
  • Increment de les possibilitats d’aconseguir més suport social
  • En definitiva, fa possible viure una vida més llarga i satisfactòria!

Si no estem avesats a realitzar actes amables, com podem començar? Algunes investigacions ens donen pistes de quina podria ser la quantitat i freqüència ideal per aconseguir aquests beneficis. Sonja Lyubomirsky, de la Universitat de Califòrnia, en un estudi de 6 setmanes, va observar que els millors resultats en termes de benestar s’obtenien quan es feien 5 actes amables en un mateix dia, un cop per setmana, i no pas fent un sol acte cada dia de la setmana. Els actes eren molt senzills: ajudar amb la bossa de la compra, deixar passar primer a algú a la cua del súper, fer una trucada a algun familiar, cedir el seient al transport públic…

Per cert, m’oblidava dir-vos que la recerca científica també demostra que l’amabilitat és contagiosa! A què esperem, doncs? Triem el dia i endavant! Posem de moda l’amabilitat!


Aquest article ha estat publicat per primer cop al número #9 de la Revista Utopia

bank-bicycle-bike-50546

Tots som conscients de la importància dels boscos i les zones verdes per a la salut del planeta. A vegades, però, no ho relacionem d’una manera clara amb la nostra pròpia vida. I això que una immensa quantitat d’estudis estan demostrant que viure ben a prop de zones verdes té una gran influència positiva sobre la nostra salut física i mental:

  • Augmenta l’esperança de vida, ja que redueix l’obesitat i el risc de patir malalties metabòliques i cardiovasculars.
  • Millora també la percepció de la pròpia salut i el grau de satisfacció social i econòmica.
  • Accelera el procés de recuperació després d’una intervenció quirúrgica.
  • Ajuda a disminuir l’ansietat, la depressió i l’estrès laboral
  • Redueix l’agressivitat i la delinqüència.
  • Està relacionat amb un millor rendiment cognitiu i una major memòria en els nens, així com amb una reducció del dèficit d’atenció.

Si tenim en compte que el 67% de la població de Catalunya viu a l’àrea metropolitana de Barcelona i que el 95% dels catalans vivim en zones urbanes (municipis de més de 2.000 habitants) potser hem de pressionar més als nostres governants perquè apostin per a la creació i conservació de zones verdes a tots els pobles i ciutats, principalment a les zones més desfavorides, ja que hi ha estudis que indiquen que tots aquest beneficis encara són majors en aquestes barriades.

Però, què més podem fer, a part de passar més temps en zones verdes? Doncs també podem incorporar plantes a casa i als nostres llocs de treball. No només aporten oxigen, sinó que poden arribar a eliminar fins el 87% de les toxines de l’aire en 24 hores! Altres investigacions demostren que les plantes d’interior poden incrementar la concentració i la productivitat, reduir l’estrès i millorar l’estat d’ànim. A més, tenir una planta al nostre escriptori ens fa ser més creatius!

Què us sembla? I si fem una aposta de futur i omplim de verd tot el nostre entorn?


Aquest article ha estat publicat per primer cop al número #8 de la Revista Utopia

Possiblement vivim en una de les èpoques en la qual hi ha més gent escrivint que mai a la història. Però no sembla que les hores que ens passem al WhatsApp, al correu electrònic o a d’altres xarxes socials, estiguin fent augmentar el nostre benestar i felicitat.

I aquest fenomen no només s’explica pel fet que, quan acabem els nostres anys de formació deixem d’escriure a mà, un acte que multitud d’estudis mostren que millora les habilitats motrius, la memòria i la creativitat. El problema té més a veure amb els continguts sobre els quals escrivim habitualment, que no produeixen els efectes positius que sí que s’obtenen si ho fem sobre certs temes.

home office desk background, Desk musicians, hand holding pencil

L’escriptura com a eina terapèutica cada cop està recolzada per més estudis. En aquest article tractarem sobre escriptura afectuosa i ho farem a partir d’una investigació de l’any 2017 portada a terme per Floyd, Mikkelson, Hesse i Pauley de la Hugh Downs School of Human Communication, de la Universitat Estatal d’Arizona, als EUA.

En dos assaigs de 5 setmanes, estudiants universitaris sans van ser assignats a l’atzar a grups experimentals o de control. Els participants en grups experimentals se’ls va fer escriure sobre l’afecte que sentien per a amics, familiars o parelles romàntiques, durant 20 minuts, en tres ocasions diferents. Al mateix temps, els dels grups de control van escriure sobre temes innocus. Es va analitzar el colesterol total al començament dels assaigs i també al final. Els participants en els grups experimentals dels dos assaigs van experimentar reduccions estadísticament significatives del colesterol, mentre que, en un dels assaigs, els del grup de control no va mostrar canvis rellevants en el colesterol mentre que l’altre sí que van patir un augment important!

Així, escriure sobre algú que estimem, o hem estimat en el passat (no cal ni tan sols que sigui viu o formi part de la nostra vida actual), té uns beneficis evidents en la nostra salut física i mental. I, si ens ve de gust mostrar-li a aquesta persona, o a algú proper a ella, el que hem escrit, li estarem regalant un instant de felicitat que, de retruc, també ens farà feliços a nosaltres.

Qui s’apunta?


Aquest article ha estat publicat per primer cop al número #7 de la Revista Utopia

Durant bona part del mes de desembre vaig estar escoltant molta música nadalenca, principalment clàssics anglosaxons interpretats, entre d’altres, per Frank Sinatra, Dean Martin, Michael Bubblé i, sobretot, una joia feta per gent de casa nostra: Christmas Swings in Barcelona, dels Ignasi Terraza Trio, amb la veu de Randy Greer.

Era molt conscient que escoltar aquella música em feia sentir molt bé psicològicament. El que potser no tenia tant interioritzat és que escoltar la nostra música favorita té un efecte molt potent en la nostra salut física, concretament en la nostra salut cardiovascular.

jukebox.jpg

El Dr. Michael Miller, director del Centre de Cardiologia Preventiva al Centre Mèdic de la Universitat de Maryland a Baltimore, Estats Units, que ja havia estudiat els efectes positius del riure en la salut vascular, va liderar un nou estudi el 2008 per avaluar la influència de la música en un dels paràmetres que millor pronostiquen el risc de patir problemes cardiovasculars: el grau de dilatació dels vasos sanguinis. A més dilatació es redueix la pressió arterial i es facilita el flux de sang en l’organisme.

Què va descobrir? Doncs que:

  • La música angoixant provocava una contracció dels vasos sanguinis del 6% de mitjana. Jo crec que aquí també hi podríem incloure determinades notícies, debats polítics…
  • La música relaxant produïa una dilatació mitjana del 11%.
  • Escoltar els monòlegs d’humor preferits generava una mitjana de dilatació del 19%
  • Escoltar música preferida i que ens fa sentir alegria proporcionava una dilatació mitjana del 26%.

La conclusió és que triar la música que volem escoltar pot aconseguir dilatar els vasos sanguinis tant o més que els fàrmacs, i sense cap efecte secundari!

Pren-te un temps per fer-te una llista de la música que et fa sentir millor, més content, més optimista. Porta-la sempre amb tu, escolta-la sovint i el teu benestar psicològic i físic es multiplicarà! Tu ets el guionista i el director de la teva vida. No te n’oblidis de la banda sonora!

La Marató de Tv3

Posted: 15/12/2017 in Psicologia

Aquest diumenge 17 de desembre, a partir de les 10 del matí, s’emetrà La Marató de Tv3 que tractarà de les malalties infeccioses. Jo col·laboro amb la Fundació en les xerrades de sensibilització que es fan als centres educatius, biliboteques, centres cívics i altres entitats.

Les càmeres de Tv3 van venir a gravar, pel programa InfoK, una de les conferències que vaig fer a l’Institut de Tossa de Mar. Aquí teniu l’enllaç:

http://www.ccma.cat/video/embed/super3/5709146/


Aquest article ha estat publicat primer al número #5 de la Revista Utopia

gossetSegons un estudi del 2012 de la Universitat de Scranton, als USA, més del 90% de les resolucions que fem per Cap d’Any, com ara fer més exercici o deixar de fumar, fallen. Quan això passa, solem creure que l’error està en nosaltres, que ens falta força de voluntat. Però, i si la raó principal d’aquest fracàs fos que seguim una estratègia equivocada? I si hi hagués un sistema de creació de resolucions que sí que funcionés? Jo fa pocs mesos que l’he trobat gràcies a Caroline L. Arnold i el seu llibre Small Move, Big Change: Using Microresolutions to transform your life permanently. L’autora, amb molts exemples, ens detalla com ha de ser una mini resolució o, mini hàbit, per tal que tingui èxit. Entre d’altres característiques:

  1. Ha de ser ridículament fàcil poder mantenir-la. No ha de requerir ni presa de decisions complexes ni gran força de voluntat.
  2. Ha de centrar-se en un canvi de conducta i no pas en els resultats.
  3. Ha de ser molt específica en el què, el quan i el com.
  4. Ha de formular-se de tal manera que un cop executada s’aconsegueixi el benefici immediatament sense haver d’esperar al final d’un cert període de temps.

Una típica resolució de Cap d’Any com ara “Perdre pes” no compleix cap d’aquests 4 preceptes:

  1. No és gens fàcil mantenir-la. De fet, és possible que portem anys o dècades intentant-ho sense èxit.
  2. Es centra en un resultat, enlloc d’una conducta.
  3. No és gens específica. Fins i tot concretant quants quilos volem perdre i fixant una data límit, faltaria el com fer-ho. I la immensa quantitat de decisions que caldria executar sobre àpats, compres, ingredients, mides, tècniques de cocció, calories, exercicis, horaris… pot resultar tant aclaparadora que ens fem enrere abans de començar.
  4. Els beneficis o resultats no s’aconseguiran fins després de molt de temps. Això fa difícil mantenir-nos motivats.

Quin podria ser un exemple de mini resolució que sí que s’adaptés a les pautes anteriors? Doncs es podria semblar a “Reduiré una quarta part del sucre que em poso als cafès” o “Caminaré 5 minuts cada dia abans de…”. Ara tenim un bon punt de partida per anar afinant fins que estiguem absolutament convençuts que les podrem complir sempre, sense excuses. Què us sembla?

Xerrada Mini Hàbits

Posted: 31/08/2017 in Hàbits, Psicologia

El dia 10 d’Agost, vaig fer una xerrada a l’Espai integratiu, de Blanes, convidat per la Mònica Aldegunde, dins el clicle de Tertulies a la Fresca. Durant més d’una hora vaig estar explicant aquesta estràtegia que consisteix en convertir els nostres objectius en accions diàries tant petites que no ens calgui motivació per a portar-les a terme i que gairebé no requerixin força de voluntat. En el número de setembre de la revista Utopia també parlo d’aquest tema, que estic aplicant amb entusiasme i grans resultats!