Aquest article ha estat publicat per primer cop al número #8 de la Revista Utopia
Possiblement vivim en una de les èpoques en la qual hi ha més gent escrivint que mai a la història. Però no sembla que les hores que ens passem al WhatsApp, al correu electrònic o a d’altres xarxes socials, estiguin fent augmentar el nostre benestar i felicitat.
I aquest fenomen no només s’explica pel fet que, quan acabem els nostres anys de formació deixem d’escriure a mà, un acte que multitud d’estudis mostren que millora les habilitats motrius, la memòria i la creativitat. El problema té més a veure amb els continguts sobre els quals escrivim habitualment, que no produeixen els efectes positius que sí que s’obtenen si ho fem sobre certs temes.
L’escriptura com a eina terapèutica cada cop està recolzada per més estudis. En aquest article tractarem sobre escriptura afectuosa i ho farem a partir d’una investigació de l’any 2017 portada a terme per Floyd, Mikkelson, Hesse i Pauley de la Hugh Downs School of Human Communication, de la Universitat Estatal d’Arizona, als EUA.
En dos assaigs de 5 setmanes, estudiants universitaris sans van ser assignats a l’atzar a grups experimentals o de control. Els participants en grups experimentals se’ls va fer escriure sobre l’afecte que sentien per a amics, familiars o parelles romàntiques, durant 20 minuts, en tres ocasions diferents. Al mateix temps, els dels grups de control van escriure sobre temes innocus. Es va analitzar el colesterol total al començament dels assaigs i també al final. Els participants en els grups experimentals dels dos assaigs van experimentar reduccions estadísticament significatives del colesterol, mentre que, en un dels assaigs, els del grup de control no va mostrar canvis rellevants en el colesterol mentre que l’altre sí que van patir un augment important!
Així, escriure sobre algú que estimem, o hem estimat en el passat (no cal ni tan sols que sigui viu o formi part de la nostra vida actual), té uns beneficis evidents en la nostra salut física i mental. I, si ens ve de gust mostrar-li a aquesta persona, o a algú proper a ella, el que hem escrit, li estarem regalant un instant de felicitat que, de retruc, també ens farà feliços a nosaltres.
Qui s’apunta?
Segons un estudi del 2012 de la Universitat de Scranton, als USA, més del 90% de les resolucions que fem per Cap d’Any, com ara fer més exercici o deixar de fumar, fallen. Quan això passa, solem creure que l’error està en nosaltres, que ens falta força de voluntat. Però, i si la raó principal d’aquest fracàs fos que seguim una estratègia equivocada? I si hi hagués un sistema de creació de resolucions que sí que funcionés? Jo fa pocs mesos que l’he trobat gràcies a Caroline L. Arnold i el seu llibre Small Move, Big Change: Using Microresolutions to transform your life permanently. L’autora, amb molts exemples, ens detalla com ha de ser una mini resolució o, mini hàbit, per tal que tingui èxit. Entre d’altres característiques:
S’acosta l’estiu i amb ell potser el desig de lluir una versió més estilitzada del nostre cos. Abans que caiguem en la temptació de buscar solucions ràpides i estrafolàries per a perdre pes, amb nul·la o escassa base científica, que podrien inclús posar en perill la nostra salut, potser estaria bé llegir un dels llibres més exhaustius i rigorosos que he llegit mai sobre dietes i estudis científics: “Lo que dice la ciencia sobre dietas, alimentación y salud” de Luis Jiménez. Una mena de Bíblia per a apassionats de la nutrició on l’autor ha revisat centenars dels mes acurats estudis científics sobre alimentació.
A la darrera dècada s’han multiplicat els estudis científics que revelen l’enorme impacte positiu que té ser agraït en el nostre benestar i qualitat de vida. Ser agraït consisteix tant en donar gràcies pel que tenim com agrair als altres tot allò que fan per nosaltres.
Hi han molts llibres i articles sobre el poder de les afirmacions positives i el seu impacte sobre la motivació i la confiança en un mateix. Però són pocs els autors que han exposat tan clarament alguns dels problemes que presenten les autoafirmacions com ho fa Danielle Laporte, al seu llibre “El mapa del Deseo”.
Les vacances s’havien acabat i tocava tornar a llevar-me aviat, així que la proposta que fa Hal Elrod d’aixecar-se una hora abans, desenvolupada al seu llibre “Mañanas Milagrosas”, no em podia semblar menys atractiva, tot i que l’autor la defensés dient que és una característica que comparteixen moltes de les persones que admirem.