Mario Vaquerizo, mánager i cantant del qual no he escoltat res, ha estat acomiadat del programa de ràdio “Dos días contigo” de la Cadena Cope. Segons els directius de la cadena el motiu és perquè alguns oients (de la ràdio) s’han escandalitzat per la foto que han vist (fora de la ràdio). Anem a analitzar què ha pogut escandalitzar als oients o als seus principals accionistes:  la Conferència Episcopal (50%) i les Diòcesis (20%):

  1. La monja de la foto no porta l’uniforme reglamentari i per ells és una falta greu.  Això no explica perquè l’acomiaden a ell que sí que porta l’uniforme oficial de rocker.
  2. La monja sosté i consola algú que sembla necessitat. Els de la Cope creuen que les monges no han de perdre el temps amb aquests serveis a la comunitat, sinó netejar les esglèsies i fer el menjar als capellans.
  3. La dona de la foto no és monja, és la cantat Alaska, i disfressar-se de qualsevol professió és un acte ignominós, encara que sigui Carnestoltes (una festa pagana, per cert).
  4. Els de la foto són matrimoni i els de bisbes de la Cope no creuen en aquesta institució, com ho demostra clarament el fet que ells no es casen mai.
  5. La foto, poc original, està inspirada en una obra de Miquel Àngel que es troba al Vaticà i els de la Cope en tenen els drets d’autor.
  6. L’escultura s’anomena La Pietat i els de la Cope no creuen que la pietat sigui una qualitat cristiana, fet que explica que l’hàgin acomiadat “sense pietat”.
  7. També podria ser una simple questió d’estupidesa. Com deia Einstein: “Hi han dues coses infinites: l’Univers i l’estupidesa humana. I de l’Univers no n’estic segur”.

Acabo de llegir un petit llibre molt divertit i interessant: Aristóteles y un armadillo van a la capital de Thomas Cathcart i Daniel Klein.

Al llibre s’analitzen les mentides dels discursos dels polítics amb lògica i molta conya. Combina les crítiques a la manipulació lingüística a la que ens sotmeten els polítics amb excel·lents mostres d’humor gràfic com la que exposem aquí.

Pot ser un detallet per regalar per Reis.


Vesteix de color vermell

Andrew Elliot, psicòleg de la Universitat de Rochester ha experimentat amb algunes joves estudiants de diversos països (Estats Units, Anglaterra, Alemanya i Xina) per comprovar quin era el color que els despertava un major desig sexual. Per això els va mostrar algunes fotografies d’homes vestits en diferents colors. Les estudiants van demostrar sentir una major atracció cap als homes vestits de vermell, qualificant-los com a més poderosos, atractius i sexualment desitjables.

 

Fes que escoltin música romàntica

Investigadors de la Université de Bretagne-Sud de França han descobert que la música romàntica propicia que les dones es mostrin més receptives a propostes amoroses, com ara una cita.

Els científics van realitzar un estudi amb dones d’entre 18 i 20 anys. Les dones van ser dividides en dos grups: a un d’ells se’ls va fer escoltar una peça musical romàntica i a l’altre una peça musical neutra. En la investigació van participar també 12 nois joves escollits pel seu atractiu.

Després d’escoltar la música en una habitació, les noies van anar passant a una altra sala on se’ls demanava que triessin entre dos tipus de menjar, a manera d’excusa perquè entressin en contacte amb un dels homes joves que participaven en l’experiment.

Posteriorment, l’investigador sortia d’aquesta sala perquè aquest home els demanés el telèfon a les dones, i els mostrés interès per tenir una cita amb elles. Les dones que havien escoltat la peça musical romàntica acceptaren quedar amb els participants masculins el doble de vegades que les dones de l’altre grup.

 

Mostra’t arrogant i trist si ets home i alegre si ets dona

Homes i dones responen de manera molt diferent al desplegament d’emocions del sexe oposat, incloent el somriure. Segons un estudi, si un home entra un bar de copes, capta la mirada d’una dona i immediatament sembla ombrívol, temperamental i evita la seva mirada, llavors la dona es veurà atreta sexualment per ell.

Així, segons aquest estudi un somriure no sembla ser el millor camí per conquerir el cor d’una dona. Els homes arrogants i d’aspecte trist tenen més possibilitats , almenys si la dona no està pensant en una relació a llarg termini.

Jessica Tracy, de la Universitat de la Colúmbia Britànica (Canadà), ha realitzat aquest estudi amb 1.000 persones adultes voluntàries a les quals se’ls va preguntar sobre l’atractiu de persones de centenars de fotografies.

A les fotos es va intentar representar “nois dolents” i altres estereotips sexuals. A les fotos mostrades apareixien tant homes com dones amb diverses expressions que mostraven alegria (somriure ampli …), vanitat (cap altiu, traient pit …) i vergonya (capcots, ulls fugissers…).

L’estudi va trobar que les dones es veien menys atretes cap als homes alegres i somrients i preferien a aquells que semblaven orgullosos i poderosos o temperamentals i avergonyits. Per contra, els homes se sentien més atrets sexualment per dones que semblaven felices i se sentien menys atrets per dones que semblaven orgulloses o segures de si mateixes. Per cert, de mitjana, els homes puntuaven més l’atractiu de les dones que a l’inrevés.

Bones Festes!!!

Posted: 22/12/2011 in Disseny

Bon Nadal i el millor pel nou any 2012!

Recaptació Marató

Posted: 19/12/2011 in Comunicació, Cultura

Aquest és el marcador de l’endemà de la 20a Marató de TV3. Aquesta xifra s’anirà incrementant amb les donacions que es vagint fent fins el 31 de Març de 2012.

Prozac o iogurt Bio?

Posted: 05/12/2011 in Psicologia

El nostre cos compta amb fins a 100 bilions de bacteris, de 10.000 tipus diferents, que poden arribar a pesar en conjunt fins als 2 quilos (existeixen 9 bacteris per cada cèl·lula pròpia).  Bona part dels bacteris que conviuen amb nosaltres es troben a les parets de l’intestí, i és precisament en aquest lloc on habita la curiosa bacteri benigna Lactobacillus rhamnosus, coneguda perquè forma part de bona part dels aliments anomenats “probiòtics” (els famosos iogurts Bio, per exemple).

Els científics, sabien que alguns patògens influeixen en la química del cervell alliberant toxines o estimulant el sistema immunològic, però mai havien comprovat si els bacteris intestinals beneficiosos aconseguien també influir en el nostre comportament.

Ara, un recent estudi realitzat per científics de la Universitat McMaster a Canadà, liderats per John Cryan de la irlandesa Universitat de Cork, suggereix que en efecte, els bacteris benignes tenen aquest potencial.

En un treball realitzat amb ratolins, els investigadors van alimentar als roedores amb un brou que contenia Lactobacillus durant 6 setmanes. Aquest ratolins van mostrar menys senyals d’estrès i ansietat que els del grup de control.

A més, als seus cervells, els científics van descobrir canvis en l’activitat dels gens que codifiquen certes parts dels receptors dels neurotransmissors GABA. Aquests neurotransmissors serveixen per relaxar l’activitat neuronal, i molts dels fàrmacs que s’usen per tractar els trastorns d’ansietat actuen sobre els seus receptors.

Els canvis en els receptors GABA i els efectes ansiolítics desapareixien quan els investigadors tallaven el nervi vague abans de començar a alimentar els ratolins amb bacteris. Aquest nervi és un conductor d’informació molt important entre l’intestí i el cervell, de manera que l’experiment va demostrar que perquè els efectes del L. rhamnosus fossin perceptibles en el cervell, el nervi havia de romandre intacte.

Sembla clar que regulant la microbioma es pot alterar l’estat emocional dels ratolins. Aquesta troballa obre la possibilitat d’utilitzar aliments probiòtics per tractar els trastorns d’humor a les persones, encara que lògicament hem de recordar que el fet que funcioni en ratolins no ha de significar que es puguin extrapolar els resultats als humans, el comportament emocional és molt més complex


Doncs sembla ser que t’agradarà més el que veus i el que estàs a punt de fer. Una manera ràpida i senzilla de motivar-te davant situacions en les que ens cal una empenta extra per afrontar-les.

Tot aixó ve de resultes d’un experiment dirigit per Jens Förster, de la Universitat Internacional de Bremen, el 2004. Es van reclutar un munt de voluntaris amb l’excusa que havien de puntuar una sèrie de productes per un suposat estudi de marquèting. Els subjectes es van dividir en dos grups. En un dels grups, els productes es passaven en una pantalla d’ordinador de manera que apareixien d’esquerra a dreta, mentre que a l’altra grup, els mateixos productes apareixien movent-se de dalt a baix. Doncs bé, el grup que havia d’anar movent el cap verticalment (com si assentís) per veure els articles, va puntuar-los més alt que no pas el grup que, per anar-los seguint, havia de moure el cap horitzontalment (com si negués).

De nosaltres depèn aprofitar aquesta troballa científica i fer qe sí amb el cap davant de tasques que ens desagraden però que cal ferm com ara estudiar, planxar, desar els armaris, buscar feina, etc. Aconseguirem l’impuls necessari per començar. Un cop en marxa, el nostre cervell, al qual no li agrada gaire deixar tasques inacabades, ja conspirarà per tal de continuar fins al final.


Tot i que a Espanya, per llei, tots som donants si en vida no hem manifestat la nostra voluntat en contra de la donació, ni a Catalunya ni a la resta de l’estat s’actua sense la conformitat de la familia.

A casa nostra el consentiment de les famílies arriba al 84%. Això significa que un 16% no accepta donar els òrgans de la persona estimada. Si tenim en compte que a Catalunya hi han unes 1.300 persones en llista d’espera per rebre un òrgan i que entre un 6% i un 10% morirà esperant, sembla clar que cal reduir aquest percentatge.

La millor manera de fer-ho es parlant-ne. Cal que ho parlem amb els fills, els pares, germans, amb tots els familiars i amics. Dir-los el que pensem i demanar-los el  parer a tots. Que tots sapiguem quina és la disposició de tots en quant a donar els seus òrgans. Així, si arriba el moment d’haver de decidir, ens serà molt més fàcil fer prevaldre la voluntat del nostre familiar. D’aquesta manera, de ben segur que ens acostarem molt al 100% de consentiments.


Com ja vam dir en un post anterior, La Marató de TV3 d’enguany tracta de la Regeneració i Transplantament d’òrgans i teixits. A continuació us dono algunes dades:

  • L’any 2010 a Catalunya es van fer 745 transplantaments d’òrgans: 460 de ronyó, 158 de fetge, 61 de pulmó, 43 de cor i 23 de pàncrees.
  • Els transplantament de teixits superen els 4.000: còrnies, os, tendons, pell, teixit vascular, etc.
  • Les operacions de transplantament tenen un èxit del 98%.
  • Entre el 80% i el 96% dels pacients transplantats superen el primer any.
  • Els òrgans transplantats duren uns 10 anys de mitjana.
  • A l’Estat Espanyol el nombre màxim d’anys amb un òrgan transplatat és per a un ronyó 42 anys, per a un cor, 27 anys, per a un fetge 26 anys, per a un pàncrees 22 anys, per a un pulmó 17 anys i per a un intestí 12 anys.

Ja han començat les conferències de sensibilització sobre regeneració i transplantament d’òrgans i teixits que farem als centres educatius, centres civics i altres institucions catalanes.

A partir del 24 d’octubre i fins el dia de la Marató, el diumenge 18 de Desembre, més de 350 professionals de la salut ens desplaçarem a un miler de centres per impartir unes 3.500 sessions divulgatives que arribaran a unes 150.000 persones, principalment joves de entre 12 i 18 anys. Jo faré gairebé 150 xerrades aquest any tan especial: La Marató número 20!