Ahir vaig pujar la carpa més alta del món a Kazakhstan (150 metres). Avui he pujat la Singapore Flyer, (165 metres) i la setmana passada vaig pujar El Corcovado, la Giralda, el dinosauri més alt que mai ha existit, etc.

Aquestes són les comparacions en plantes pujades que em va marcant el Fitbit, un aparellet que és molt més que un podòmetre i que està ajudant a centenars de milers de persones arreu del món a incrementar la seva activitat física, a monitoritzar la qualitat del seu son i a millorar la seva salut en general.

Anuncis

Acabo de llegir “Adolescentes, “que maravilla” d’Eva Bach Cobacho i m’ha anat molt bé! Em feia falta una visió sàvia i ponderada sobre com afrontar aquesta etapa dels meus fills!

L’autora ens dóna els fonaments bàsics sobre com assumir la nostra feina de pares i ho fa des d’una mirada atemporal, desdramatitzada, lluminosa i molt positiva.

Un llibre al qual tornar quan ens assalten els dubtes de si estem fen bé les coses o quan ens sembla que estem perdent els papers (en el meu cas, molt sovint). Un llibre, en definitiva, de capçalera, on, des de l’optimisme, trobarem consells clars i concisos.

L’hàbit fa el monjo!

Posted: 07/06/2012 in Psicologia
Etiquetes:

 

S’ha escrit moltíssim sobre la importància de la roba i la imatge corporal a l’hora de causar un bona impressió als altres, però fins ara no teniem gaire literatura sobre l’efecte que la roba que portem pot tenir en nosaltres mateixos.

Adam D. Galinsky, professor de la Kellogg School of Management de la Northwestern University, ha dirigit un estudi sobre els efectes de la roba sobre els processos cognitius que s’ha publicat a la web del The Journal of Experimental Social Psychology.

Segons Galinsky, pensem no només amb el nostre cervell, sinó amb els nostres cossos i els nostres processos de pensament es basen en experiències físiques que desencadenen conceptes abstractes associats. Ara sembla que aquestes experiències inclouen la roba que fem servir. Així, si et poses una bata blanca que creus que pertany a un metge, la teva capacitat de prestar atenció s’incrementa considerablement. Però si et poses la mateixa bata blanca creient que pertany a un pintor, no mostraràs aquesta millora. Això succeeix perquè coneixem el significat simbòlic de la roba. Sabem que una és usada per metges, que tendeixen a ser acurats, rigurosos i atents.

Aquestes conclusions provenen de diversos experiments, que va portar a terme juntament amb el seu col·lega Hajo Adam, en els quals la roba no va variar, però el seu significat simbòlic va ser manipulat.

En un primer experiment, 58 estudiants van ser assignats a l’atzar a posar-se o bé una bata blanca de laboratori o bé roba de carrer. Després se’ls va passar una prova d’atenció selectiva en funció de la seva capacitat per notar incongruències, com ara quan la paraula “vermell” apareix en color verd. Els que portaven les bates blanques van cometre només la meitat d’errors que els que portaven roba normal.

En un segon experiment, 74 estudiants van ser assignats aleatòriament a una d’aquestes tres opcions: Vestir una bata de metge, vestir una bata de pintor o mirar una bona estona una bata de metge. Després se’ls va passar una prova d’atenció sostinguda en la qual havien d’observar grups de dues imatges molt similars i assenyalar quatre petites diferències. Els que portaven la bata de metge, que era idèntica a la bata de pintor, són els que van trobar més diferències (havien adquirit una major atenció). Els que portaven la bata de pintor i els que només havien vist la de metge van trobar menys diferències entre les imatges.

Sembla provat doncs que la roba que portem afecta el nostre cervell i ens posa en un estat psicològic diferent. Caldrà estudiar si portant la mateixa roba cada dia ens acabarem habituant i perdent els efectes mentals que experimentavem en un principi.

De totes maneres, crec que seria molt positiu aprofitar els resultats d’aquest interessant estudi i no esperar a Carnestoltes per disfressar-nos. Pot ser divertit i molt útil experimentar amb els estats psicològics que es vagin produint mentre ens vestim de maneres molt diferents a l’habitual. Si més no, pot ser un bon antídot per a la rutina. I si resulta que, al final, acabem jugant “a metges” amb les nostres parelles, doncs ho podrem considerar un feliç efecte secundari!


Recentment, el New York Times va dedicar un article sobre els últims treballs realitzats sobre les parelles modernes per Arthur Aron, de la Stony Brook University de Nova York, en col·laboració amb el psicòleg de la Universitat Monmouth de Nova Jersey, Gary W. Lewandowski Jr.

Tots dos investigadors han estudiat la manera com, actualment, els individus utilitzen les seves relacions de parella per acumular coneixements i experiències, seguint un procés anomenat “auto-expansió”.

Les seves investigacions han demostrat que, com més gran sigui l’experiència d’”auto-expansió” que una persona pugui experimentar amb la seva parella, més satisfeta i compromesa estarà aquesta persona amb la seva relació.

Per mesurar el grau d’auto-expansió de cada individu en la seva parella, Lewandowski ha desenvolupat un qüestionari específic, que conté preguntes com ara: “Quant de temps del que has passat amb la teva parella t’ha portat a aprendre coses noves?” o “Fins a quin punt la teva parella t’ha ajudat a millorar les teves capacitats per fer certes coses?”, etc.

Segons ell, les respostes obtingudes han revelat que l’auto-expansió és, actualment, essencial per tenir una bona relació de parella. Si la teva parella t’ajuda a desenvolupar-te, passa a tenir una posició molt important per a tu. L’auto-expansió no té forçosament a veure amb fer coses exòtiques, sinó que es pot produir tant en petits detalls com en grans experiències.

Segons Lewandowski, una qüestió essencial per tenir una relació perdurable i satisfactòria és la següent: “si la teva parella t’està ajudant a ser millor persona, estaràs més satisfet, i seràs més feliç en la teva relació”.


Mario Vaquerizo, mánager i cantant del qual no he escoltat res, ha estat acomiadat del programa de ràdio “Dos días contigo” de la Cadena Cope. Segons els directius de la cadena el motiu és perquè alguns oients (de la ràdio) s’han escandalitzat per la foto que han vist (fora de la ràdio). Anem a analitzar què ha pogut escandalitzar als oients o als seus principals accionistes:  la Conferència Episcopal (50%) i les Diòcesis (20%):

  1. La monja de la foto no porta l’uniforme reglamentari i per ells és una falta greu.  Això no explica perquè l’acomiaden a ell que sí que porta l’uniforme oficial de rocker.
  2. La monja sosté i consola algú que sembla necessitat. Els de la Cope creuen que les monges no han de perdre el temps amb aquests serveis a la comunitat, sinó netejar les esglèsies i fer el menjar als capellans.
  3. La dona de la foto no és monja, és la cantat Alaska, i disfressar-se de qualsevol professió és un acte ignominós, encara que sigui Carnestoltes (una festa pagana, per cert).
  4. Els de la foto són matrimoni i els de bisbes de la Cope no creuen en aquesta institució, com ho demostra clarament el fet que ells no es casen mai.
  5. La foto, poc original, està inspirada en una obra de Miquel Àngel que es troba al Vaticà i els de la Cope en tenen els drets d’autor.
  6. L’escultura s’anomena La Pietat i els de la Cope no creuen que la pietat sigui una qualitat cristiana, fet que explica que l’hàgin acomiadat “sense pietat”.
  7. També podria ser una simple questió d’estupidesa. Com deia Einstein: “Hi han dues coses infinites: l’Univers i l’estupidesa humana. I de l’Univers no n’estic segur”.

Acabo de llegir un petit llibre molt divertit i interessant: Aristóteles y un armadillo van a la capital de Thomas Cathcart i Daniel Klein.

Al llibre s’analitzen les mentides dels discursos dels polítics amb lògica i molta conya. Combina les crítiques a la manipulació lingüística a la que ens sotmeten els polítics amb excel·lents mostres d’humor gràfic com la que exposem aquí.

Pot ser un detallet per regalar per Reis.


Vesteix de color vermell

Andrew Elliot, psicòleg de la Universitat de Rochester ha experimentat amb algunes joves estudiants de diversos països (Estats Units, Anglaterra, Alemanya i Xina) per comprovar quin era el color que els despertava un major desig sexual. Per això els va mostrar algunes fotografies d’homes vestits en diferents colors. Les estudiants van demostrar sentir una major atracció cap als homes vestits de vermell, qualificant-los com a més poderosos, atractius i sexualment desitjables.

 

Fes que escoltin música romàntica

Investigadors de la Université de Bretagne-Sud de França han descobert que la música romàntica propicia que les dones es mostrin més receptives a propostes amoroses, com ara una cita.

Els científics van realitzar un estudi amb dones d’entre 18 i 20 anys. Les dones van ser dividides en dos grups: a un d’ells se’ls va fer escoltar una peça musical romàntica i a l’altre una peça musical neutra. En la investigació van participar també 12 nois joves escollits pel seu atractiu.

Després d’escoltar la música en una habitació, les noies van anar passant a una altra sala on se’ls demanava que triessin entre dos tipus de menjar, a manera d’excusa perquè entressin en contacte amb un dels homes joves que participaven en l’experiment.

Posteriorment, l’investigador sortia d’aquesta sala perquè aquest home els demanés el telèfon a les dones, i els mostrés interès per tenir una cita amb elles. Les dones que havien escoltat la peça musical romàntica acceptaren quedar amb els participants masculins el doble de vegades que les dones de l’altre grup.

 

Mostra’t arrogant i trist si ets home i alegre si ets dona

Homes i dones responen de manera molt diferent al desplegament d’emocions del sexe oposat, incloent el somriure. Segons un estudi, si un home entra un bar de copes, capta la mirada d’una dona i immediatament sembla ombrívol, temperamental i evita la seva mirada, llavors la dona es veurà atreta sexualment per ell.

Així, segons aquest estudi un somriure no sembla ser el millor camí per conquerir el cor d’una dona. Els homes arrogants i d’aspecte trist tenen més possibilitats , almenys si la dona no està pensant en una relació a llarg termini.

Jessica Tracy, de la Universitat de la Colúmbia Britànica (Canadà), ha realitzat aquest estudi amb 1.000 persones adultes voluntàries a les quals se’ls va preguntar sobre l’atractiu de persones de centenars de fotografies.

A les fotos es va intentar representar “nois dolents” i altres estereotips sexuals. A les fotos mostrades apareixien tant homes com dones amb diverses expressions que mostraven alegria (somriure ampli …), vanitat (cap altiu, traient pit …) i vergonya (capcots, ulls fugissers…).

L’estudi va trobar que les dones es veien menys atretes cap als homes alegres i somrients i preferien a aquells que semblaven orgullosos i poderosos o temperamentals i avergonyits. Per contra, els homes se sentien més atrets sexualment per dones que semblaven felices i se sentien menys atrets per dones que semblaven orgulloses o segures de si mateixes. Per cert, de mitjana, els homes puntuaven més l’atractiu de les dones que a l’inrevés.

Bones Festes!!!

Posted: 22/12/2011 in Disseny

Bon Nadal i el millor pel nou any 2012!

Recaptació Marató

Posted: 19/12/2011 in Comunicació, Cultura

Aquest és el marcador de l’endemà de la 20a Marató de TV3. Aquesta xifra s’anirà incrementant amb les donacions que es vagint fent fins el 31 de Març de 2012.

Prozac o iogurt Bio?

Posted: 05/12/2011 in Psicologia

El nostre cos compta amb fins a 100 bilions de bacteris, de 10.000 tipus diferents, que poden arribar a pesar en conjunt fins als 2 quilos (existeixen 9 bacteris per cada cèl·lula pròpia).  Bona part dels bacteris que conviuen amb nosaltres es troben a les parets de l’intestí, i és precisament en aquest lloc on habita la curiosa bacteri benigna Lactobacillus rhamnosus, coneguda perquè forma part de bona part dels aliments anomenats “probiòtics” (els famosos iogurts Bio, per exemple).

Els científics, sabien que alguns patògens influeixen en la química del cervell alliberant toxines o estimulant el sistema immunològic, però mai havien comprovat si els bacteris intestinals beneficiosos aconseguien també influir en el nostre comportament.

Ara, un recent estudi realitzat per científics de la Universitat McMaster a Canadà, liderats per John Cryan de la irlandesa Universitat de Cork, suggereix que en efecte, els bacteris benignes tenen aquest potencial.

En un treball realitzat amb ratolins, els investigadors van alimentar als roedores amb un brou que contenia Lactobacillus durant 6 setmanes. Aquest ratolins van mostrar menys senyals d’estrès i ansietat que els del grup de control.

A més, als seus cervells, els científics van descobrir canvis en l’activitat dels gens que codifiquen certes parts dels receptors dels neurotransmissors GABA. Aquests neurotransmissors serveixen per relaxar l’activitat neuronal, i molts dels fàrmacs que s’usen per tractar els trastorns d’ansietat actuen sobre els seus receptors.

Els canvis en els receptors GABA i els efectes ansiolítics desapareixien quan els investigadors tallaven el nervi vague abans de començar a alimentar els ratolins amb bacteris. Aquest nervi és un conductor d’informació molt important entre l’intestí i el cervell, de manera que l’experiment va demostrar que perquè els efectes del L. rhamnosus fossin perceptibles en el cervell, el nervi havia de romandre intacte.

Sembla clar que regulant la microbioma es pot alterar l’estat emocional dels ratolins. Aquesta troballa obre la possibilitat d’utilitzar aliments probiòtics per tractar els trastorns d’humor a les persones, encara que lògicament hem de recordar que el fet que funcioni en ratolins no ha de significar que es puguin extrapolar els resultats als humans, el comportament emocional és molt més complex