Aquest article ha estat publicat primer al número #3 de la Revista Utopia
S’acosta l’estiu i amb ell potser el desig de lluir una versió més estilitzada del nostre cos. Abans que caiguem en la temptació de buscar solucions ràpides i estrafolàries per a perdre pes, amb nul·la o escassa base científica, que podrien inclús posar en perill la nostra salut, potser estaria bé llegir un dels llibres més exhaustius i rigorosos que he llegit mai sobre dietes i estudis científics: “Lo que dice la ciencia sobre dietas, alimentación y salud” de Luis Jiménez. Una mena de Bíblia per a apassionats de la nutrició on l’autor ha revisat centenars dels mes acurats estudis científics sobre alimentació.
Ara bé, si volem un llibre més pràctic, i centrat en aprimar-nos, el mateix autor té “Lo que dice la ciencia para adelgazar de forma fácil y saludable”. Aquest llibre, igual de seriós que l’anterior, també està basat directament en estudis actuals de les més prestigioses universitats i institucions, i l’autor ens demostra que ja fa anys que la recerca mèdica està desmuntat mites en relació a allò que realment ens engreixa. Així comprovem com determinats greixos per exemple que han estat demonitzats en el passat són molt saludables o com els carbohidrats simples presents en molts menjars i begudes que consumim en grans quantitats són l’origen de molts trastorns i malalties.
El Luis Jiménez, que ha escrit altres llibres com “El cerebro obeso” i “La guerra contra el sobrepeso” també porta un bloc interesantíssim on informa de temes d’actualitat: http://loquedicelacienciaparadelgazar.blogspot.com.es/ . En ell, per exemple, a l’entrada del 5 d’abril, ha acudit a bases de dades mèdiques i ens ha resumit les conclusions de 7 revisions científiques sobre l’oli de palma, un tema candent en el moment d’escriure aquestes línies. Les conclusions dels estudis, gens alarmistes, són acompanyades per l’autor d’encertades observacions sobre els menjars processats en general, els diferents tipus d’olis en particular i de com la seva bondat depèn no només de les quantitats sinó de la temperatura d’ús, del refinat, etc.
En definitiva, davant l’esforç que suposa iniciar un procés de canvi i millora dels nostres hàbits d’alimentació, crec que val la pena partir d’una base sòlida basada en la feina disciplinada de molts equips d’investigació d’arreu del món. No us sembla? Jo ja fa mesos que he començat a adquirir hàbits més saludables i el resultat està a la vista i sobretot a les analítiques! El repte que es presenta ara és el manteniment d’aquest estil de vida. El tema de com establir hàbits i mantenir-los és un projecte apassionant en el qual estic treballant i que aviat el tractarem en aquestes pàgines!
Enric Font Planells 