Recentment, el New York Times va dedicar un article sobre els últims treballs realitzats sobre les parelles modernes per Arthur Aron, de la Stony Brook University de Nova York, en col·laboració amb el psicòleg de la Universitat Monmouth de Nova Jersey, Gary W. Lewandowski Jr.
Tots dos investigadors han estudiat la manera com, actualment, els individus utilitzen les seves relacions de parella per acumular coneixements i experiències, seguint un procés anomenat “auto-expansió”.
Les seves investigacions han demostrat que, com més gran sigui l’experiència d’”auto-expansió” que una persona pugui experimentar amb la seva parella, més satisfeta i compromesa estarà aquesta persona amb la seva relació.
Per mesurar el grau d’auto-expansió de cada individu en la seva parella, Lewandowski ha desenvolupat un qüestionari específic, que conté preguntes com ara: “Quant de temps del que has passat amb la teva parella t’ha portat a aprendre coses noves?” o “Fins a quin punt la teva parella t’ha ajudat a millorar les teves capacitats per fer certes coses?”, etc.
Segons ell, les respostes obtingudes han revelat que l’auto-expansió és, actualment, essencial per tenir una bona relació de parella. Si la teva parella t’ajuda a desenvolupar-te, passa a tenir una posició molt important per a tu. L’auto-expansió no té forçosament a veure amb fer coses exòtiques, sinó que es pot produir tant en petits detalls com en grans experiències.
Segons Lewandowski, una qüestió essencial per tenir una relació perdurable i satisfactòria és la següent: “si la teva parella t’està ajudant a ser millor persona, estaràs més satisfet, i seràs més feliç en la teva relació”.
Enric Font Planells 
Cada vegada que publiques estic aprenen coses noves en aquest cop sobre les parelles…
Moltes gràcies Enric
Gràcies a tu per llegir-me!
També s’ha de dir que necessitar estudis per a això potser és una mica exagerat. Jo sempre he pensat que la base de les relacions és l’interès. Interès en el bon sentit, en principi. És evident que necessites que l’altre t’aporti coses. A mi em fascina la gent diferent a mi o que saben coses de temes que no conec o que, fins i tot, no m’interessen, però em quedo fascinat quan me’n parlen. Però és possible trobar algú que t’expandeixi any rere any fins que la mort us separi?
Suposo que ens podem permetre que algun any no ens expandeixin, sobretot si tenim l’esperança que això canvii en el futur. A més, ens correspon a nosaltres deixar clar el que esperem d’una relació i no esperar que els altres ho endevinin.
Per altra banda, se suposa que nosaltres també ajudarem a expandir l’altra persona i, en conseqüència, és més que probable que acabem rebent algun benefici derivat de la seva expansió.
Gràcies pels teus comentaris, sempre interessants!