Fas peticions indirectes?

Posted: 20/10/2011 in Comunicació, Psicologia

Una petició indirecta consisteix en fer demandes d’una manera tan diplomàtica, suau i educada que és percebuda per la persona que la rep més com una pregunta que no pas com una ordre. Observem aquest exemple:

Una parella porta força quilòmetres dins d’un cotxe. Ella diu “Et ve de gust fer un cafè?” i ell respon “No, estic molt tip”. Silenci… Més silenci… Al cap d’una estona ella fa: “Corre, corre, no paris no, que perdràs la cursa!”. Ell: “Què t’ha agafat ara, a què ve això?”. Ella: “A què ve? Doncs que t’he demanat parar per fer un cafè i no t’ha donat la gana!”

Ella realment no ha fet cap petició. Ha fet una pregunta sobre les ganes d’ell de prendre’s un cafè i ell ha respost a la seva pregunta. Però en cap moment hi ha hagut una ordre i sembla lògic que no s’hagi accedit a cap petició perquè fet i fet no n’hi ha hagut cap.

Això és la parla indirecta, demandes tan poc clares, tan excessivament prudents, que nos són rebudes com peticions sinó com a preguntes. Està molt bé esser subtils però quan fem una sol·licitud ha de quedar clar per part de l’altra persona que estem demanat que ens faci alguna cosa. Podem ser igualment exquisits sense deixar de ser clars.

Per exemple, en el cas anterior, hauria estat molt més eficaç dir “Em ve de gust fer un cafè. Et faria res parar un moment?”. Una petició molt educada i al mateix temps molt clara.

Inclús una frase com ara “Dijous pots anar a buscar els nens?” es pot entendre com una pregunta per esbrinar una possibilitat i no pas com una ordre. És molt millor dir “Necessito que dijous vagis a buscar els nens” o, si volem ser molt delicats, “Em sap greu però dijous no puc anar a buscar els nens i hi hauries d’anar tu…” Sigui com sigui, podem ser extremadament refinats però sense deixar mai de ser clars i directes.

Anuncis
Comentaris
  1. ÒscarAzAl ha dit:

    I què es fa amb algú que entén perfectament les preguntes indirectes, però les rep com a ordres directes i agressives? Quina opció de comunicació ens queda?

    • Crec que no hauriem de canviar. Es tracta de seguir fent peticions directes, el més educades possibles, explicant, si cal, els motius de la nostra petició. I si la persona reacciona malament, qualificant-nos d’agressius, etc, dir que no era la nostra intenció, ser assertius i preguntar-le el perquè ho ha rebut d’aquesta manera o, inclús, demanar-li que espera aconseguir de nosaltres amb la seva reacció. Assegurar-li que comprenem les seves emocions i continuar insistint en la nostra petició cortés i directa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s