Com tractar els pensaments invasius

Posted: 08/09/2011 in Psicologia

A vegades ens poden aparèixer pensaments molt repetitius que semblem incapaços d’aturar. Potser algú ens ha ferit d’alguna manera, i ens envaeixen pensaments rabiosos contra aquella persona, o hem comès algun error, i ens castiguem amb pensaments molt crítics sobre els nostres defectes, o ens preocupem pel nostre futur laboral i econòmic, o sobre les relacions, i ens enfonsem en una espiral de negativitat.

Que aquest tipus de pensaments es presentin de tant en tant i de manera fugaç és perfectament normal. Ara bé, si sorgeixen molt repetidament, amb gran intensitat i a més ens sentim impotents a l’hora de parar-los, llavors tenim un problema, ja que no acompleixen cap funció positiva, només fan que esgotar-nos. En conseqüència les nostres decisions seran raonades pobrament i els resultats que obtindrem seran desafortunats. O potser estarem tant paralitzats que no prendrem cap decisió en absolut i la situació negativa que ha provocat els pensaments continuarà o, el que és més probable, empitjorarà.

Per altra banda, les darreres investigacions demostren que ens tornem addictes al còctel químic produït per aquests pensaments i cada vegada resulta més fàcil quedar atrapats en aquest cercle viciós. Fins ara la gran majoria de professionals de la salut aconsellava intentar aturar els pensaments per mitjà d’ordres verbals com ara “Prou!”, acompanyant-ho de determinats gestos o visualitzant imatges com senyals de Stop, etc.

Actualment, coneixem una manera potser més lògica de fer que aquests pensaments no ens resultin tan molestos ni paralitzants. Enlloc de lluitar-hi en contra, que potser és una tasca quasi impossible d’acomplir, la idea és considerar aquesta xerrameca interior com la ràdio d’un veí que no podem apagar però que no cal que escoltem amb atenció. Podem fer les nostres activitats amb un cert soroll de fons, com tenir la tv engegada.

Una altra cosa que podem fer quan el nostre cervell crea “pel·lícules repetitives del que ens ha passat  o del que ens preocupa que ens passi és agraïr-li la seva creativitat i tornar a enfocar-nos amb el que estavem fent. Inclús ho podem fer humorísticament: “La víctima del passat, la pel·lícula d’aquesta nit a tv3” o “La gran espifiada, capítol 523, escrita pel meu cervell”.  No cal pendre’s seriosament molts dels nostres pensaments.

Anuncis
Comentaris
  1. bodo62 ha dit:

    Enric, un diez. Muy bueno, sobre todo la forma de apaliarlo, lo pondré en práctica. Muchas gracias por compartir tu sabiduría

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s