Fem el que volem?

Posted: 01/08/2011 in Psicologia

Recentment, en una conferència, vaig estar parlant dels pensaments del tipus “he de fer…” i vaig afirmar que eren pensaments equivocats ja que no és cert que “haguem” de fer res. Tot ho fem perquè volem. Evidentment bona part del públic va protestar: “Jo no vull pas treballar però ho he de fer”. “Qui t’ho mana?”, vaig contestar. “Ningú, però ho he fer, pels diners”. “Però podries aconseguir els diners d’altres maneres: robant-los, jugant, demanant caritat…; hi ha gent que ho fa. Tanmateix, has triat lliurement obtenir-los a través del treball”, vaig insistir.

A partir d’aquest punt varem discutir una mica més fins arribar a un punt de consens en el que bàsicament vam acordar en que certament decidim treballar tot i que no ens agrada. Després vam passar a d’altres continguts de la xerrada que anava de comunicació dins l’àmbit familiar. Però aquesta idea que no ens agrada treballar ha estat rondant-me durant dies. Sembla lògica, però, és certa? O l’hem assumida sense qüestionar-la?

La lògica ens diu que no ens pot agradar una feina que comporta tasques molt repetitives, amb un horari molt rígid i generalment sota normes imposades. Però des de quan la lògica o la ment racional determina la satisfacció i el benestar psicològic? Les tasques repetitives, l’horari rígid i les normes també s’apliquen als esports que practiquem o assistim com espectadors, en canvi no tenim cap problema en admetre que les sensacions són totalment diferents.

Per altra banda, quan som a l’atur o ens jubilem, moltes vegades, i malgrat mantenir uns ingressos, la sensació d’alliberament no arriba. Al contrari, moltes persones es deprimeixen, perden autoestima, se senten poc útils, s’avorreixen…

Crec que ens hem acostumat a veure certes coses en blanc i negre. El treball com el contrari de la diversió i el temps lliure com a l’únic espai que val la pena, l’únic on el benestar és possible. I com que no volem veure allò que no casa amb la creença que hem adoptat, ens perdem fruir de tot allò que ens pot aportar el treball: companyonia, sensació d’utilitat, prestigi, seguretat, la possibilitat d’utilitzar determinades habilitats, tenir objectius clars i, inclús, les menyspreades rutines que proporcionen estabilitat.

Moltes vegades val la pena posar a prova les nostres creences i fer més cas al cor que no pas al cap, no fos cas que ens estiguéssim perdent alguna cosa valuosa.

Anuncis
Comentaris
  1. Oriol López ha dit:

    El repte crec que és treballar i trobar-li el sentit i la gràcia al treball. Sé que en determinats treballa això és molt i molt difícil, però crec que en molts casos, si ens hi esforcem, es pot arribar a aconseguir.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s