Urgent no és el mateix que important

Posted: 25/07/2011 in Comunicació, Psicologia

Un dels diversos components que associem a l’estrès és la sensació d’urgència constant, d’estar sota pressió. A més, aquesta preocupació per no poder acomplir a temps les nostres obligacions genera més estrès i podem entrar en un cercle viciós en el que l’estrès esdevé crònic i posa en perill la nostra salut física i mental.

Una de les moltes coses que podem fer per trencar aquesta dinàmica és diferenciar entre urgent i  important. Durant el dia,  acostumen a presentar-se una bona quantitat d’urgències que amenacen la nostra gestió del temps. Moltes d’aquestes demandes de l’entorn no solen ser importants, però ens ho poden semblar, com ara les trucades de telèfon.

El fet que soni un aparell, sense previ avís, ens sobresalta, sobretot si ja estem estressats. A més ens hem condicionat a associar aquests sons estridents i repetitius a alarmes, a les quals hem après que cal respondre de manera immediata. I molts ho fem, encara que estiguem en el nostres moments de descans, menjant o inclús conversant amb els amics. Permetem que coses que són importants, relaxants i enriquidores siguin interrompudes per falses exigències o informacions banals.

Això ens pot passar també amb el correu electrònic, que a vegades alguns revisem compulsivament; a les peticions formals o informals dels altres que a vegades ens són formulades de manera que sembli molt urgent donar una resposta immediata.

Així com hem acceptat desconnectar els mòbils en el cinema, al teatre i altres actes socials, també ho podríem fer durant determinats moments del dia. Per sentir que som amos del nostre temps i que podem decidir quan contestar. No solament reduiríem l’estrès, sinó que seriem més eficaços en les nostres feines i activitats en no permetre interrupcions. A més, en agrupar les nostres trucades i contestacions, triaríem aquells moments del dia en que estem amb el cap més clar o més activats i així prendríem millors decisions que si ho fem tot just quan sona el telèfon.

Advertisements
Comentaris
  1. Gemma Riera ha dit:

    Tens tota la raó. Abans si m’oblidava el mobil a casa m’entrava com una angoixa, “ara em trucarán i no em trobarán…”. Ara en canvi, després dels primers moments de “mer… m’he deixat el mobil”, m’entra com una mena d’alivi, com si tingués la tarda (o matí) lliure. No he d’estar pendent de res ni de ningú. Val a dir però, que quan arribo a casa el primer que faig es mirar si tinc trucades perdudes…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s