Desconnectar o recarregar?

Posted: 22/07/2011 in Psicologia

Molts de nosaltres solem utilitzar expressions com ara “necessito desconnectar” o “a veure si podem desconnectar aquest cap de setmana”.  Amb això volem dir que el que desitgem desconnectar és el nostre cervell. Curiosament, el que solem fer és connectar-nos a alguna cosa, com ara la televisió, internet, la vídeoconsola, la ràdio, el mp3…

Ens trobem mentalment cansats, estressats i volem canviar ràpidament aquest estat i, certament, aquests mitjans són molt efectius en aquest sentit. Només cal prémer un botó i donen resultat, immediatament i sense esforç. A més, són molt a l’abast. De fet, una gran quantitat de nosaltres ja portem a sobre telèfons mòbils que ens permeten escoltar música, jugar, navegar per internet, i veure contingut multimèdia. I a casa, generalment, hem organitzat el saló al voltant del televisor, que va augmentant de mida. També els ordinadors i les vídeoconsoles han anat ocupant un espai preferent. Tot plegat fa que resulti molt fàcil recórrer a aquests mètodes per “apagar” el cervell. Segons les darreres dades, el consum de televisió a l’estat espanyol era, a finals del 2008, d’unes 3 hores i mitja diàries per persona. Si ens cenyim al tram d’edat que va dels 18 als 45 anys, el consum és de 2 hores i escaig, però el temps diari que aquest grup dedica a navegar per internet supera lleugerament aquesta quantitat.

També hauríem d’incloure en el conjunt de coses que fem per evadir-nos, no només altres mitjans no electrònics (tot i que també hi podem accedir digitalment), com ara molts diaris i revistes (hi dediquem unes 4 hores setmanals de mitjana) i determinats tipus de libres (hi dediquem molt menys), sinó també moltes altres activitats en les que consumim entreteniment amb l’objectiu escapar-nos de nosaltres mateixos.

No volem dir que cal eradicar aquestes activitats. En determinades situacions poden ser prou convenients i són evidentment més benignes que altres possibilitats d’evasió més autodestructives, com ara les drogues. Però  (i deixant de banda els efectes tòxics per a la salut emocional que tenen bona part dels continguts mediàtics) sembla sensat pensar que seria convenient reduir el nombre d’hores dedicats a aquests passatemps.

La raó principal és que, desconnectant la nostra ment, com passa amb qualsevol aparell, no garantim que funcioni després a ple rendiment, sinó que (utilitzant també la metàfora electrònica) és més assenyat carregar les piles, omplir-nos d’energia, de vitalitat, de passió i d’alegria. I això és més senzill (potser no pas més fàcil) fer-ho amb accions d’un altre tipus, com ara l’exercici físic, estar en contacte amb la natura, desenvolupar les amistats, les converses estimulants, els jocs d’equip, les manualitats, nous aprenentatges…

En definitiva, a vegades no n’hi ha prou en descansar sinó que cal aconseguir l’energia necessària per assolir el repte de viure una vida plena i satisfactòria.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s