Qui pren les teves decisions?

Posted: 06/07/2011 in Psicologia

Tots seguim normes a la vida. Algunes d’aquestes normes les seguim de manera inconscient perquè han estat “esculpides” en un nivell molt profund de la nostra ment. Solen ser regles que hem aprés en edats molt primerenques i que no qüestionem perquè ens han ensenyat que “les coses son així”. Aquestes regles solen tenir la forma de “hauries” o “no hauries” pels quals ens regim. Considerem alguns exemples:

– Has d’obeir les normes.
– T’has d’acabar tot el que hi ha al plat.
– No hauries de ser desconsiderat.
– Hauries d’estudiar una carrera.
– Hauries de sacrificar-te pels altres
– No hauries de perdre el temps amb tal cosa.

Es tracta d’idees molt comunes que la gent considera que són el que s’ha de fer. Les famílies i grups socials de tota mida tenen les seves pròpies normes del que s’ha de fer i del que no. Si hi pensem, de seguida ens adonem que són coses que hem après dels altres. Són les altres persones les que han pres decisions sobre com ens hem de comportar.

Moltes vegades això resulta d’utilitat a l’hora de mantenir l’ordre i l’harmonia dins dels grups. O pot ser molt temptador per alguns seguir normes per evitar el neguit de prendre les pròpies decisions. El problema sorgeix quan no ens adonem que tenim la possibilitat d’escollir quan aplicar aquestes idees i quan no fer-ho. Molta gent no creu que tingui elecció perquè pensen que aquesta és la manera com funciona el món, que així és com son les coses. Obliden que realment és quelcom que han après al llarg del camí.

Considerem per exemple la idea que s’ha d’acabar tot el que hi ha al plat. Aquesta directriu pot haver-se generat en temps d’escassetat o per la preocupació dels pares que el fill no estigui prou nodrit o per venerables creences ètics i morals. Sigui com sigui, el fet és que una gran majoria dels adults que conec encara s’acaben tot el que hi ha al plat o ho intenten amb totes les seves forces inclús passat el punt que estar tan plens els resulta desagradable. A vegades ho fem per no menysprear els que ens han convidat (inclús amb plats que ni tan sols ens agraden), però a vegades ho fem a casa nostra, o al restaurant i quan no ens ho podem acabar de cap manera ens excusem davant el cambrer dient-li que el menjar estava boníssim però que estem a punt de rebentar. De tot això s’extreu que considerem més important acabar el plat que fer cas als senyals interns que ens indiquen que fa estona que ja en tenim prou. I és això el que ens passa amb els “hauria de” o “no hauria de”: ignorem o callem els senyals interns de tot tipus que ens indiquen el millor que podem fer, a fer a favor de seguir les normes i fer “les coses bé”.
Preguntem-nos doncs quins son els “hauria de” o “no hauria de” que hem après. Pot ser difícil de respondre perquè alguns d’aquests dictats seran invisibles per a nosaltres mateixos. La parella, els amics, ens poden ajudar a trobar-los perquè no han crescut a la nostra família. En tenir-ne de diferents, les nostres directrius sobresurten als seus ulls.
Agafem-los un per un i pensem que passaria si aquest “hauria de” o “no hauria de” deixés d’existir. Així, cada vegada que ens trobem en una situació on solíem aplicar-lo, ara tindrem un nou ventall d’opcions disponible.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s