Substantius o verbs?

Posted: 28/06/2011 in Psicologia

Partint del fet que les paraules no són neutres sinó que generen emocions, sentiments i pensaments, hauríem de reflexionar sobre l’abús dels substantius a l’hora de descriure els nostres estats anímics i les malalties que patim. Agafaré com exemple el mot “problema” per ser d’us molt general, però podríem usar molts d’altres com ara “depressió” o “angoixa”.

Els substantius expressen coses, materials o immaterials. En utilitzar el mot “problema”, creem a la ment la idea que quelcom negatiu està present. Una entitat indesitjada pren cos i sembla existir independentment de qui l’ha creada i  qui la percep. A més, acabem no sabent amb claredat qui la origina i qui la manté, de manera que la nostra responsabilitat resta diluïda.

Els verbs, per contra, expressen accions o la presencia d’un procés actiu. A més ens obliguen a designar el subjecte que genera l’acció o el procés, ajudant-nos a assumir la responsabilitat del que ens succeeix. Per exemple, si penso “tinc un problema d’autoestima” és més fàcil tendir a lamentar passivament el meu estat, o resignar-me, o odiar-lo, etc. Tot plegat afavoreix que la situació s’estanqui i no es solucioni. Per altra banda, si considero que “estic comparant el que sóc o faig amb una imatge ideal i m’avaluo negativament” estic davant una descripció de com jo mateix contribueixo a la situació i, per tant, resulta més fàcil descobrir quines altres accions he d’emprendre per tal d’arribar a un resultat diferent.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s