Emocions o interpetacions?

Posted: 25/06/2011 in Psicologia

Expressions com ara “Em sento traït per l’entrenador.” o “Crec que hauríem d’haver convidat en Josep al sopar.” denoten una seriosa confusió entre emocions i interpretacions. El problema amb la primera frase és que “traïció” és una opinió no pas una emoció. Hauria estat molt més correcte dir “Crec que l’entrenador m’ha traït i per aquest motiu em sento trist i enfadat.”. En quant a la segona frase, “Hauríem d’haver” és una valoració, no pas una emoció. Més adequat hauria estat dir: “Em sento culpable perquè crec que hauríem d’haver convidat en Josep al sopar.”

Un cop entenem que el nostre estat emocional depèn de les nostres interpretacions, ens podem veure com actors enlloc de víctimes. Per suposat que el món exterior juga un paper important en les emocions, però nosaltres podem usar la nostra lliure voluntat per escollir com respondre a cada situació.

Per exemple, si diem “El que has dit m’ha fet mal.”, estem perdent poder. Una interpretació més saludable seria dir “Quan dius aquestes coses em sento malament” o, malgrat ser una expressió una mica inusual, “Quan dius aquestes coses, escullo sentir-me malament.”

Aquesta manera de parlar sobre les emocions ens permet crear noves emocions pel nostre compte i el que és més important, ens dóna el poder d’influir en els sentiments a través del coneixement.

Advertisements
Comentaris
  1. Gemma Riera ha dit:

    Referent al penúltim paràgraf… pq perdem poder si diem “m’has fet mal”? De vegades ens fan mal, no és bo fer-ho saber? Trobo que no es el mateix sentir que t’han fet mal a sentir “que em sento malament” (malgrat que quan ens fan mal ens sentim també malament).

    Aprofito també per felicitar-te pels teus articles i donar-te les gràcies, cada dia em fas pensar una estona.

    Petons!

    • Tens raó que hem de comunicar als altres el resultat que tenen les seves accions en nosaltres. Només que crec que és millor quan ho diem d’aquesta manera “Quan vas dir o vas fer tal cosa… em vaig sentir…” Així aconseguim dues coses molt positives per a nosaltres:

      1) Fem més fàcil que l’altra persona no es posi a la defensiva, ja que parlem d’un fet irrefutable com són els nostres sentiments, però no acusem a l’altre d’haver-los causat expressament, ni pretenem fer-lo sentir culpable, de manera que en no atacar-lo li facilitem que pugui reflexionar sobre l’impacte de les seves accions.
      2) Si admeten que som nosaltres els que ens hem sentit de deteminada manera a conseqüència de les accions d’un altre, tenim més poder, més radi d’acció, per veure que potser hi han altres maneres de sentir davant d’un mateix fet. Així tenim més possiblitats de fer-nos més responsables dels nostres sentiments i reflexionar sobre el perquè hem reaccionat d’una manera o un altre; quin botó, quina tecla, ens han tocat per fer-nos sentir d’una determinada manera i què podem fer per canviar les nostres reaccions o veure els fets des d’altres perspectives.

      Gràcies altre cop pels teus comentaris! És un autèntic plaer poder tenir lectors tan participatius com tu!

  2. Núria Jordan ha dit:

    Tens molta raó. Costa canviar aquesta manera d’ expressar-nos.
    Cal acostumar-se a parlar en primera persona.
    Jo crec …
    Em sento …
    Hauria de …
    Cal prendre consciència i no parar de practicar .
    Gràcies Enric.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s