Iphone i la psicologia

Posted: 15/06/2011 in Comunicació, Psicologia, Tecnologia

Cada dia es creen noves aplicacions per als telèfons mòbils. Fins aquí res de nou però el que si m’ha sorprès és que a algú se li hagi acudit utilitzar el mòbil per estudiar el comportament humà.

Això és el que han fet Matthew A. Killingsworth i Daniel T. Gilbert, psicòlegs de la Universitat de Harvard i directors d’una investigació publicada fa poc a la prestigiosa revista Science. Aquests científics van dissenyar una aplicació web d’iPhone que es posava en contacte amb 2.250 voluntaris a intervals aleatoris i els preguntava si estaven contents, què estaven fent en aquell moment i si tenien la ment concentrada en l’activitat que feien o pensaven en coses diferents, ja fossin agradables, neutres o desagradables.

Els voluntaris podien triar entre 22 activitats generals, com ara caminar, menjar, comprar o veure la televisió. Els participants van informar que les seves ments passaven, de mitjana, el 46,9% del temps divagant. Aquest percentatge mai va baixar per sota del 30% en realitzar cap de les 22 activitats, excepte la de mantenir relacions sexuals.

Killingsworth i Gilbert van descobrir que el major nivell de felicitat s’aconseguia durant les relacions sexuals, en fer exercici o en mantenir una conversa. Quant la gent descansava, treballava o utilitzava un ordinador personal a casa, és quan més infeliços es sentien.

“La divagació de la ment és un excel·lent indicador que prediu la felicitat de les persones”, explica Killingsworth. “De fet, la freqüència amb que el nostre pensament abandona el present i on tendeix a anar prediu millor la nostra felicitat que les activitats en les quals estem involucrats”.

Els investigadors van calcular que només un 4,6% de la felicitat d’un individu en un moment donat era atribuïble a l’activitat específica que estava portant a terme, mentre que la tendència a divagar era responsable aproximadament d’un 10,8% de la seva felicitat.

Les anàlisis de desfasament temporal realitzats pels psicòlegs apunten a que la tendència a divagar era, en general, la causa i no pas la conseqüència de la infelicitat dels subjectes.

Com ja hem comentat anteriorment en nombrosos articles, la ment humana és una ment divagadora, i una ment divagadora no és feliç. La capacitat de pensar en quelcom diferent a la situació en la qual estem immersos és un gran assoliment cognitiu que té un gran cost emocional.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s